Anem a trencar mites

El primer mite que cal trencar, és el de la fama que pot tenir algú per participar en la negociació d’un conveni. Un NO es converteix en un Revolucionari que vol acabar amb l’industria de l’Animació per preocupar-se de coses que de ben segur afectaran al seu futur professional i per tan poden millorar la seva qualitat de vida.

Perquè d’això es tracta, quan es negocia un conveni és per millorar la qualitat de vida dels implicats en la negociació, un conveni és un acord entre totes les parts implicades en la negociació, i no es tanca fins que totes les parts no estan d’acord.

Actualment en el sector Audiovisual existeix un Conveni que la majoria de nosaltres desconeix per falta d’interès i això és molt trist, ara estem davant de la negociació d’un segon conveni i correm el perill de quedar altre cop exclosos d’aquesta negociació si no fem res per evitar-ho.

La majoria de nosaltres aspirem a ser Directors i productors dels nostres propis projectes, cosa que està molt bé, un ha de tenir ambicions a la vida, però mentre això no arriba som professionals i també treballadors de l’industria Audiovisual i del sector de l’Animació en concret i és d’això del què vivim.

També hi ha un altre factor que redueix la nostre participació en assumptes com el d’aquest conveni, i aquest és el de la POR, la POR a quedar-se per sempre sense feina dins d’aquest sector, i la POR a perdre la Feina actual, però aquesta POR ens impedeix veure el futur i el futur és que si no participem en l’elaboració d’aquest conveni que ja s’està negociant en una mesa negociadora, ens vindran imposats un acords que per culpa de no ser-hi en la negociació, no els reconeixerem com a propis, ni reals, perquè ens infravaloraran molt més encara, i això només serà culpa nostra doncs no haurem participat en la negociació.

L’industria de l’Animació a l’Estat Espanyol pot créixer molt més encara, però perquè això succeeixi ha de deixar de ser un negoci per només tres o quatre famílies, i també al mateix temps que creix s’han de millorar les condicions laborals dels seus treballadors, sempre tenint en compte la competitivitat amb altres Països que pel seu nivell de vida resulten molt perjudicials als interessos dels treballadors dels Països més “desenvolupats”.

Però tot i tenir moltes coses en contra, hem de participar, i ho hem de fer perquè ningú millor que nosaltres sap com es distribueix la feina, i també com es fa, perquè ningú millor que nosaltres sap el difícil que és tenir un mínim de qualitat de vida en el nostre sector, perquè tot el què ens rodeja és molt car, i la inestabilitat laboral ens porta molts disgustos i això ens afecta a tots, i ens afecta a la nostra salut física i mental.

Participar en la negociació d’un conveni NO és un enfrontament, és un DRET que TENIM TOTS i TOTES !!, i facilita l’ interrelació dels diferents sectors participants en la negociació i per tan una major fluïdesa i qualitat de vida personal i professional.

David Parcerisa i Ungé

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s